En despertar (Notes d’un psicòpata), de V. I. Briússov. Des de petit, tothom m’ha considerat un pertorbat. Em van assegurar que ningú no compartiria els meus sentiments. Estic acostumat a mentir davant de la gent. Acostumat a dir banalitats sobre la compassió i sobre l’amor, sobre la felicitat d’estimar els altres. Però en secret, per dins, em vaig convèncer, i encara ara estic convençut, que l’home és malvat per naturalesa. Crec que, entre totes aquelles sensacions que hom anomena ¨plaers¨, només una és digna de rebre aquest nom: aquella sensació que s’apodera d’algú en contemplar els patiments d’un altre. Tinc el convenciment que l’home, en el seu estat primari, només té ganes d’una cosa: turmentar els seus semblants. La cultura posa les seves regnes a aquest impuls natural. Així lligada durant segles, l’ànima humana ha arribat al convenciment que els turments aliens li resulten penosos, i la gent plora sincerament pels altres i els plany. Però això és només un miratge i un engany dels sentits. -- El relat "En despertar (Notes d'un psicòpata)", de V. I. Briússov, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 41 de "La Lluna en un Cove".
