Vanyka, d'Anton P. Txékhov (trad.). Donaven-los als gossos tabac a esnifar també. La Kaxtanka esnifava, torcia el morro, i s’apartava a un costat, tota ofesa. El Viiun, en canvi, mantenia les formes i no esternudava pas; movia la cua. L’oratge era magnífic. L’aire quiet, límpid i fresc. Fosca era la nit, però es podia veure tot el llogaret, amb les seves teulades blanques i els dolls de fum que sortien de les xemeneies; els arbres, platejats pel gebre; els munts de neu. Tot el cel sembrat d’alegres estels pampalluguejants, i la Via Làctia es perfilava tan clarament que semblava que l’havien preparat pera la festa, rentant-la i fregant-la amb neu. -- El relat "Vanyka", d'Anton P. Txékhov, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 40 de "La Lluna en un Cove".
