Kornei Vasíliev, de L. N. Tolstoi (traducció). Kornei va demanar una ampolla de vodka i la va passar a Kuzmà. Aquest, que no havia pres res des de bon matí, de seguida es va posar contentet, i va començar a contar a Kornei, en xiuxiuejos i acostant-se a ell, allò que es mastegava pel poble. La gent deia que Marfa, la seva dona, havia pres com a jornaler el seu antic nuviet i que havia estat amb ell. «¿Què vols que et digui?, em sap greu per tu», va dir Kuzmà ja del tot borratxo. «Només que no estigui bé, la gent ja riu, tant els fa que sigui pecat. Però espera, vaig dir jo, ja vindrà. Heus ací el què, germà, Kornei Vasílitx» En silenci Kornei escoltava tot el que anava dient Kuzmà, i les seves espesses celles cada cop queien més i més avall, sobre els seus ulls negres, que havien començat a brillar com el carbó. -- El relat "Kornei Vasíliev", de L. N. Tolstoi, del qual us hem oferit un petit fragment, es troba dins del número 40 de "La Lluna en un Cove". Il·lustració: Mikhaïl Verkholàntsev.
