dilluns, 23 de maig del 2011

Lev Nikolàievitx Tolstoi


Lev Nikolàievitx Tolstoi (Iàsnaia Poliana, 1828 – Astapovo, 1910). Escriptor, ideòleg i pedagog rus. De família noble, va adoptar postures cristiano-anarquistes i vegetarianistes. Establert al Caucas, va escriure la seva primera novel·la: «La infantesa» (1852). Posteriorment, en «Relats de Sebastòpol» (1855-1856) retrata la realitat de la guerra de Crimea. El 1855 viatja a Peterburg i entra en contacte amb els cercles literaris. En l’etapa de joventut s’interessa pel destí dels camperols i ataca la injustícia social. En el primer viatge a Europa (1857) queda admirat davant del progrés, però decebut amb l’home modern. Quant a la literatura, es decanta per considerar aquesta com un instrument moralitzador. La pedagogia va ser per a Tolstoi una qüestió fonamental: va fundar diverses escoles, va publicar diversos llibres per a l’ensenyament, i va ser un dels primers a reclamar l’educació per a tothom. Les seves dues grans novel·les «Guerra i pau» i «Anna Karènina» el van situar com un dels màxims exponents del realisme, i un dels més grans novel·listes clàssics. Pel que fa al seu ideari filosòfic, destaca la noció de resistència pacífica, que sembla que va influenciar grans personalitats del s. XX, com Gandhi i M. L. King. Va dedicar també molt de temps a l’estudi de la geometria, la física, la química, l’astronomia i la zoologia. Va atacar l’església oficial, que va acabar excomunicant-lo. En "La Lluna en un Cove", d'aquest autor hem publicat els següents relats: "El bé de l'amor" (núm. 29), "On hi ha amor, allà també hi ha Déu" (núm. 38), i "Kornei Vasíliev" (núm. 40).